MITES I REALITATS


	MITES I REALITATS Mite: La millor manera de resoldre els problemes que causen els gats lliures als carrers, obres i altres espais i de fer que visquin millor és reubicar-los en espais com zones verdes. Realitat: Tots els estudis revelen que, quan una població de gats lliures és reubicada es crea l’efecte del “buit ecològic”. Una nova població ocuparà la zona fruit de naixements de gats domèstics no castrats o de gats errants. La manera més efectiva de donar qualitat de vida als gats i de solucionar els problemes que una colònia no gestionada ocasiona és a través de la Captura/esterilització/retorn. Aquest mètode suposa un significatiu decrement de la població en el temps i una major qualitat de vida per tothom. Una reubicació mal feta només significa patiment i mort per la major part dels gats reubicats i deixar el primer espai com a zona per a altres gats ocupes... Mite: Els gats lliures duen una vida duríssima. La solució més humanitària és atrapar-los i dur-los a refugis per prevenir possibles futurs patiments. Realitat: La vida pot ser molt dura per a tot allò que és viu. I ningú no pot assegurar que no patirem en un moment o un altre de la nostra vida. Gaudir i patir forma part de la vida. Milions de gats lliures són alimentats per humanes. Altres poden trobar recursos per ells mateixos en ecosistemes apropiats. Creus que tots els animals lliures estarien millor tancats entre reixes com en un zoològic? Mite: Els gats lliures poden patir moltes malalties i agonitzar sense poder tenir una mort digna o ràpida. Realitat: Els gats lliures poden patir molt per morir o no patir gens. Com els domèstics que poden morir sobtadament o després d’estar ingressats en clíniques veterinàries sotmesos a tractaments que, dissortadament, no tinguin èxit. Cal que procurem que tinguin una vida el millor possible i no obsessionar-nos en el fet que hauran de morir, perquè això no ho podrem canviar de cap manera. Esterilització Parlem dels beneficis i destruïm els mites (Font: Spay USA) El problema Massa gats i poques cases. Una femella no esterilitzada pot generar, a través de tota la seva descendència, fent dues camades l’any amb una supervivència de 2,8 cadells per any, un total de 11.606.077 gats i gates) La solució Tenir el teu animal domèstic esterilitzat, encoratjar a que els teus amics, familiars i veïns ho facin, patrocinar projectes d’esterilització de gats de carrer, esterilitzar gats de carrer, ajudar a Progat a esterilitzar gats de carrer, ajudar econòmicament als refugis per tal que esterilitzin els seus animals... La fecunditat Les gates tenen un cicle poliéstric estacional, això vol dir que tenen el zel varies vegades durant una determinada època de l’any. Això, unit a l’ovulació induïda per la monta, fa que la fecunditat sigui altíssima. En gates lliures i semilliures cal esterilitzar per evitar la superpoblació de les colònies, en gates domèstiques cal esterilitzar per evitar que tinguin el zel i marxin per cercar mascle. Els mètodes Un dels mètodes és el tractament mèdic amb pastilles o injeccions que inhibeixen l’aparició del zel temporalment si s’administren de forma correcta. Un altre mètode és el quirúrgic, sense inhibir l’aparició del zel (histerectomia i lligadura de trompes) o inhibint l’aparició del zel (ovariectomia i ovariohisterectomia) Els fàrmacs Tots els tractaments mèdics emprats per inhibir el zel en les gates son derivats de la progesterona (acetat de medroxiprogesterona, acetat de megestrol, proligestona) que administrats abans de l’aparició del zel l’inhibeixen, i administrats un cop aparegut el fan desaparèixer als pocs dies. Aquests tractaments produeixen efectes secundaris a curt i llarg termini en l’estat general de la gata (obesitat, diabetis mellitus) i en l’aparell reproductor (tumors de mama, infeccions de matriu). Per tant, Progat el recomana en situacions puntuals, com a manera de frenar la natalitat fins que la gata pugui ser tractada quirúrgicament. Els mètodes quirúrgics Progat per evitar el creixement de les colònies i el zel en gats i gates recomana l’esterilització de les colònies de gats lliures i semi-lliures i dels gats i gates domèstics. Els mètodes quirúrgics són definitius i no tenen efectes secundaris indesitjables. L’edat Hi ha veterinaris que recomanen que l’operació es faci als pocs mesos d’edat, encara que recents estudis comparatius als EEUU asseguren que els gats poden operar-se a partir de les 8 setmanes d’edat, i recomanen fer-ho entre les 8 i les 16 setmanes de vida. Aquests afirmen que el poc desenvolupament dels òrgans sexuals dels individus faciliten la cirurgia i la recuperació, i no determinen en cap manera un desenvolupament físic insuficient. El mite de la natalitat No és cert que les femelles hagin de cadellar com a mínim un cop. Permetre que una gata o una gossa cadelli no té cap benefici per a ella. Hi ha alts riscos per la seva salut durant l’embaràs i també en el moment de donar a llum. Trobar bones cases per als cadells no és una feina fàcil i el que passa amb freqüència és que aquests cadells aniran a parar a refugis o gosseres i els haurem condemnat a tenir una vida curta o molt complicada. El mite del “miracle del naixement” Hi ha persones que volen que els seus fills vegin “el miracle del naixement” però aquesta no és una bona raó per deixar que el teu animal es reprodueixi. Primer, els animals tendeixen a parir en llocs amagats, segurs, lluny de la nostra vista i sobretot lluny de nens i nenes que representen per ells un element pertorbador. Segon, no seria millor ensenyar-los als nens la importància de ser uns propietaris responsables i per extensió unes persones responsables? Altre cop us remetem als desastres que causa la superpoblació, visiteu un refugi, passegeu-vos per una gossera, parleu amb les persones voluntàries que hi treballen, visiteu pàgines d’adopcions d’internet, mireu els pannells informatius dels veterinaris plens de gossos i gats que es donen per no poder atendre, o per al·lèrgies, o per canvi de domicili, o per amb qualsevol altre excusa, hi ha massa gossos i gats esperant ser adoptats. No podem condemnar a una nova cadellada a passar per tot això o a ser sacrificada en no poder-li trobar una llar. El mite de “esterilitzar-los no és natural” Els humans hem domesticat altres animals i els hem introduït en les nostres vides, hem modificat els seus comportaments i els seus hàbitats, hem destruït els recursos i espais de moltes espècies i, el medi, actualment, segur que no és el mateix que ara fa cent, cinquanta o vint anys. Els gats domèstics viuen en un medi que els fa dependents de nosaltres; això vol dir que nosaltres som responsables de la seva salut, del seu benestar, de la seva alimentació, i també de la seva natalitat. No podem contribuir a crear un cruel cercle de naixements i destrucció. El mite del gat “obés i mandrós” Un animal domèstic es beneficiarà de l’esterilització en tant que aconseguirà tenir una vida més saludable i més llarga. Els gats es tornen obesos com a resultat de ser sobrealimentats i de fer poc exercici. Només cal que dediquis uns minuts al dia a fer-lo jugar, perseguir una pilota o un cordill o bé adoptar un company felí de jocs per tal que passi més hores distret i fent exercici. D’altra banda, esterilitzar una femella elimina la possibilitat de tenir càncer de úter o ovaris i redueix altament el risc de patir tumors cancerígens de mama (que en les gates son gairebé en el 90% dels casos). En els mascles, l’esterilització redueix la incidència del augment de la pròstata i el càncer de pròstata. Canvis en la personalitat En les femelles no hi ha cap canvi apreciable. En els mascles es redueixen els comportaments agressius. L’esterilització els allibera de l’ansietat per trobar femella. Si el gat pot accedir a l’exterior, no tornarà ferit i mossegat i evitaràs el risc de que contregui malalties de transmissió sexual, infeccions víriques i situacions perilloses com ara riscos d’atropellaments, o atacs de gossos, veïns enfadats per les vocalitzacions dels gats i les gates, sorolls i baralles, etc. El mite dels diners El cost d’esterilitzar depèn de molts factors. Un d’ells pot ser la mida, el pes de l’animal, el tipus d’anestèsia que s’hagi d’emprar... això cal que ho consultis amb el teu veterinari. D’altra banda, el cost d’esterilitzar és realment petit comparat amb les despeses que generaria deixar que la nostra gata cadellés cada vegada que tingués el zel. Per a esterilitzar colònies de gats lliures, Progat compta amb la col·laboració de veterinaris que fan preus especials per a gats de carrer, i veterinaris que fan preus especials per als gats domèstics dels socis de Progat. El mite del propietari responsable Esterilitzar és una part important però no única per esdevenir un propietari responsable. També cal proveir l’animal amb aliment adequat, dur-lo al veterinari periòdicament i quan faci falta, proporcionar-li un lloc segur i agradable per viure, estar per ell, tenir-ne cura, evitar que marxi de casa i pugui molestar els veïns i fer-se’n responsable fins que li arribi el moment de morir. Però que jo esterilitzi o no el meu gat no és tant important, només és un gat més! El gran mite a destruir: Però que jo esterilitzi o no el meu gat no és tant important: Només és un gat més! Esterilitzar el teu gat beneficia tota la comunitat en tres nivells: Ètic: reduir el número d’animals nascuts és l’única manera ètica d’evitar la superpoblació a llarg termini. Encara que el sacrifici és també una manera de regular la població, Progat no hi està a favor. El teu gat pot generar molts gatets al llarg de la seva vida. Financer: incrementant el número d’animals esterilitzats reduirem el número de naixements i el número d’animals que ingressaran en gosseres o refugis. Això contribueix a reduir el cost social i administratiu d’aquests centres. El teu gat esterilitzat evitarà que altres gats hagin d’entrar en gosseres o refugis. *Salut i seguretat pública:* reduir el número de naixements significa reduir les comunitats de gats en colònies, reduir el número d’animals que causen accidents de circulació, reduir l’impacte de les comunitats de felins sobre altres comunitats animals (aus, ratolins, insectes...)