Regles d’or per alimentar (Cristina Costejà/Olga Carcelén)

1. Pinso
Doneu als gats de carrer suficient menjar en forma de pinso. El pinso el trobareu a qualsevol veterinari, botiga especialitzada o fins i tot supermercat. Compreu sempre pinso "per a gat", que és l'específicament formulat per als nostres petits felins. És l'aliment més equilibrat, ja que conté tots els nutrients que necessiten, absolutament tots, inclosa la necessària taurina. És un aliment saborós, que els satisfà i els atipa. Com que és cruixent, en mastegar-ho manté netes les dents prevenint així l'aparició de tosca, que els pot ocasionar infeccions bucals. La textura cruixent els recorda, a més a més, els ossos de les seves preses.
Els gats que mengen pinso estan llustrosos, tenen el pes adequat, el pèl brillant i les dents sanes i esmolades. Són gats que no passen gana i són molt més feliços i forts. Amb la menjadora de pinso sempre a disposició, el gat menja quan té gana i la resta del temps pot prendre el sol, dormir, jugar i gaudir de la seva curiositat.
No els doneu mai pinso per a gos, encara que sigui més barat: el gat requereix més quantitat de proteïna a l'alimentació, uns greixos d'origen animal, un aminoàcid essencial, la taurina (el dèficit de la qual, a llarg termini, provoca ceguesa i insuficiència cardíaca) i els àcids grassos essencials linoleic i araquironic, així com més vitamina A i B.

Quin pinso donar?
Al mercat, hi ha moltes varietats. Si a la colònia hi ha gatets petits, podeu donar-los pinso de gatets, que conté més calci, fins als dotze mesos. Si hi ha gats molt vellets, podeu proporcionar-los un pinso més tovet. El color de les galetes no és apreciat pels gats, que ho veuen tot de color suau. Com menys colorants tingui el nostre pinso, millor.
Acostumeu-vos a no donar-los llauna. És molt més greixosa i els fa malbé les dents. Si voleu donar "un premi" als vostres gats de carrer, canvieu-los el sabor del pinso de tant en tant, i ja veureu com noten el canvi! Però això no ho feu de cop: el primer dia barregeu un 25 % del nou pinso amb l'habitual, el segon dia el 50%, el tercer dia al 75% i el quart dia ja podeu posar-los el 100% del nou pinso sense causar problemes intestinals als gats.
Per suposat, davant qualsevol problema de salut (descomposició, sang a les femtes, dificultats de micció), acudiu al veterinari: és l'única persona capacitada per aconsellar-vos.

L'aigua
L'aigua és imprescindible. Heu de proporcionar-ne als gats amb abundància i canviar-la sovint. Com que el pinso és un aliment completament sec, el gat no en pot extreure aigua, per tant, els l'haurem de proporcionar nosaltres.
No és adequat donar-los llet, ja que es degrada de pressa i els pot causar descomposició. Els gatets petits no digereixen bé la llet de vaca ja que conté massa hidrats que el gat no tolera bé. Si els donem llauna de gatets o pinso de gatets, juntament amb l'aigua a part, tindran tot el calci que necessiten.

2. No doneu restes
No doneu mai restes als gats de carrer: són la font de tots els problemes de salut. Els gats són carnívors estrictes, això vol dir que necessiten menjar carn cada dia, ja que és l'únic aliment que conté els nutrients que necessiten.
Els gats no mengen ni digereixen bé: arròs, pa, pasta (spaguetti, fideus, macarrons). Ep! Això no vol dir que un gat molt afamat no s'ho mengi, però no li és gens útil al seu organisme. El pernil en dolç és també insuficient, no conté taurina.
El fetge no pot ser l'únic aliment, ja que conté molta vitamina A, i alimentar-se exclusivament de fetge pot originar una malaltia que es diu "hipervitaminosi A". L'excés de vitamina A provoca una intoxicació crònica i la formació exagerada de teixit perióstic, que és el que "embolica" els ossos, afavorint que es produeixin unions indesitjables entre les articulacions del coll, les extremitats i provocant tot tipus de deformacions que minvaran notablement la seva qualitat de vida i mobilitat. Si el fetge és cru, es degrada molt ràpidament a temperatura ambient i les mosques hi posen ous, que després el gat ingereix i poden causar-li paràsits intestinals i malalties.

Les restes es degraden ràpidament, amb la qual cosa el gat les ha de menjar de pressa abans que es podreixin. Com que no és prou alimentós, el gat està afamat durant la resta del dia, fins que l'alimenten de nou. Els gats alimentats amb restes estan prims, tenen diarrea a causa dels paràsits intestinals, el seu pèl està en mal estat, com la seva dentadura. Tenen gana crònica i per això es veuen obligats a "muntar guàrdia" sempre al mateix lloc, on els vénen a donar menjar.
En colònies gestionades adequadament, els cuidadors que abans donaven restes se sorprenen en veure que els gats ja no hi són sempre i de vegades temen que els hagi passat alguna cosa. Res més lluny de la realitat: com que amb el pinso ja no tenen gana, volten molt més i fan la seva vida. En dues setmanes, es pot advertir el canvi en l'estat de salut dels gats. Sembla màgia, però no ho és, és senzillament alimentar adequadament.
El pinso no és gens car.

3. Netedat
Progat ha constatat que darrere d'un conflicte entre els veïns a causa dels gats hi ha una persona que embruta quan dóna de menjar o bé no manté l'hàbitat dels gats net.
Amics, ja sabeu que els gats de carrer "no són de ningú", per això depenen de la nostra bona voluntat i seran feliços si tenen un cuidador coherent i raonable. ¿No trobeu de lògica pura que els veïns s'enfadin amb les restes de menjar que atrauen mosques i fan pudor? És responsabilitat de la gent que donem de menjar als gats de mantenir neta la zona: hem de posar el pinso i l'aigua en recipients de plàstic o metall que es puguin rentar: si cal, els renovarem de tant en tant. I, sobretot, netejarem i recollirem les deixalles que altres veïns, amb la millor intenció però amb els pitjors resultats, deixin. Recordeu que els primers damnificats són els gats, és per ells per qui hem de mirar.
Pel que fa a les femtes, ja ho sabeu, caixes de terra que netejarem regularment. L'objectiu és que ningú pugui dir que se sent pudor, que hi ha cucs o mosques, o deixalles. Si els veïns perceben el vostre compromís i responsabilitat, i no tenen molèsties, els gats viuran en pau.
Hi ha gats a qui els ha tocat la desgràcia de ser cuidats per persones que no raonen, que embruten, que donen restes, que es barallen amb tothom, en definitiva, que no saben conviure. Diem que és una desgràcia, perquè els gats paguen molt cares les restes de menjar que els posen: desnutrició, diarrees, males olors (ells que són tant nets), rebuig de les persones, persecucions...

4. Discreció
En últim lloc, però no per això menys important, la discreció. Segons la Rosa Martí, una sòcia i voluntària incansable de Sant Andreu, el millor ensenyament que ha obtingut de Progat ha estat la discreció. Hem de cuidar els nostres gats amb discreció, amagant com puguem les menjadores i abeuradors. Hem de dissimular la presència dels gats, ja que una colònia molt vistosa és un reclam per a l'abandonament. En efecte, allà on hi ha gats, la gent hi deixa gats. ¿I quan són més visibles els gats? Quan els donem de menjar. Per això, convé fer-ho de nit o molt d'hora al matí, quan no hi hagi gaire vianants ni gaire llum. I sobretot, no hem de cridar els gats perquè vinguin, ja que podem cridar l'atenció. Hem de mirar d'estar-nos-hi tant poca estona com puguem, si cal sacrificant el nostre desig d'estar amb ells. Una menjadora de gran capacitat, on sigui possible posar-la, ens estalviarà viatges. Si podem espaiar les nostres incursions, millor.
Les persones que fan un autèntic "desplegament militar" quan alimenten, acaben havent d'alimentar molts gats nouvinguts. Si algú ens veu, no hem d'explicar res, perquè no sabem quines intencions té aquella persona. Hem de dir que passàvem per allà i ens han fet pena.
Les menjadores es poden comprar d'un color discret, teula, verd, segons si l'amaguem entre herbes o recolzada en una paret.